És de nit i en aquest silenci que m'envolta és fàcil reflexionar. El ritme dels meus pensaments s'altera per algun lladruc lllunyà o per algun so que la nit amplifica, però, no obstant això, promptament la quietud torna a habitar-me. Sento el cruixir de la decrepitud d'aquesta ciutat que s'enfonsa inexorable en el provincianisme retrògad d'un tortosinisme ranci.
4 comentaris:
Una proposta: I si el tortosinisme no fos ranci?? O a tú el que et molesta es el "tortosinisme"? T'agraïria més concreció...PERQUE DE DECREPITUT , CADASCÚ PORTA LA SEVA....Pregunto ehhhhhh?
Te ben asseguro Mc calan que el tortosinisme, és a dir, la manifestació idiosincràtica de la cultura i les tradicions tortosines no em molesta en absolut, és més, és necessari perquè si no sabem d'on venim difícilment trobarem camí on anar. Ara bé una cosa es defensar les nostres tradicions i altra, de ben diferent, parapetar-se al seu darrera per a anquilosar-se en el més profunds dels immobilismes, un immobilisme que, en definitiva, està portant a Tortosa a quedar-se sense futur.
Crec, sincerament, que Tortosa té moltes oportunitats, ¿per què no les aprofita?
Ànims amb el blog que pinta bè!
Estic d'acord amb tu amb el tortosinisme ranci. s'hauria d'acabar amb aquesta actitud de paraís perdut de la tortosa que podria haver sigut i fer-la nosaltres d'una *u*a vegada!
perque com tu tots esteu en una torre mirant-vos el melic¡¡¡¡
Publica un comentari a l'entrada